dimarts, 24 de juny del 2008

sense llardons no hi ha coca

Després d'un èxit sempre arriba un fracàs, i aquesta és la crònica d'un fracàs o d'una decepció, si voleu.
De la classe de dijous de la Mireia Carbó en vaig sortir, com gairebé tots, decidit a preparar la coca de llardons per als nostre amics en aquesta revetlla, però no vaig tenir en compte una màxima que hauria d'estar penjada a totes les cuines amb lletres ben grans: sense llardons no hi ha coca. Sense matèries primeres no es pot cuinar.
I és que m'ha resultat impossible trobar cent tristos grams de llardons per fer una coca per dur a la revetlla, ja que totes les carnisseries del poble els tenien emparaulats amb el pastisser local.
A Castellterçol tenim la sort, o la desgràcia, de tenir una pastisseria extraordinària, jo crec que molts estiuejants trien el poble per la pastisseria més que pel clima o el paisatge, i cada vegada que arriba una festa popular s'han de fer cues quilomètriques per poder-hi comprar, ja siguin torrons, panellets, tortells o coques. I com que el pastisser sap que sense llardons no hi ha coca, es veu que amb temps encarrega tots els llardons que troba.
Desesperat, ahir vaig fer un últim intent i me'n vaig anar a visitar carnisseries de pobles veïns, però ja era massa tard, i la coca que havia promès portar es va quedar als llimbs.
El pitjor de tot és que vaig haver de fer una hora de cua a la pastisseria, que hagués fet igual per la coca de crema, però a les sis de la tarda ja no tenien ni una miserable coca de llardons!!! La de brioix amb crema crec que me la van donar mig per compassió, i me'n vaig endur una de fruites i una pasta de full amb pinyons per sobre i farcida de crema que estava boníssima, però no era el que tots esperaven.

Per sort, la Mireia ens va ensenyar altres receptes, i com que d'arròs i de formatge sí que en tinc sempre, dissabte vaig fer per dinar l'arròs verd amb cloïsses i el pastís de formatge.
De fet, els vaig triar perquè al matí vaig sortir a entrenar i vaig tornar a casa tardíssim, a quarts de dues, i sense dutxar-me ni res, amb el culot i el maillot posat, em vaig posar a fer l'arròs. Potser per això no va tenir gaire èxit, perquè les presses són males conselleres, o potser perquè és molt diferent del que faig habitualment.
La recepta és senzilla: sofregim ceba i all en una cassola, hi afegim espàrrecs verds tallats petits, mongeta tendra també petita i espinacs (jo hi vaig posar bledes), i quan aquests últims han deixat anar l'aigua, hi sofregim l'arròs i el cobrim amb aigua calenta i hi afegim pèsols i les puntes dels espàrrecs que haurem reservat.
A banda, obrim en una paella ampla les cloïsses, que posarem a l'arròs quan faltin cinc minuts per acabar-lo de coure, igual que el suc que hauran deixat a la paella.
El resultat no és dolent, però a casa els agraden els arrossos amb sofregits potents i jo sempre, sempre, hi poso brou, mai el faig amb aigua, i la veritat és que, digui el que digui la Mireia Carbó, el resultat és molt millor.
De tan atabalat que anava, no vaig ni tenir temps de fotografiar l'arròs, sort que el dia abans amb la meva filla vam fer el pastís de formatge, que aquest sí que va agradar tothom malgrat coincidir que és molt dolç i si n'abuses, embafa.
La recepta, per als que no la coneixeu, és senzilla: triturem en una olla el contingut d'una terrina de formatge per untar de 200 grams, 5 porcions de "quesitos", 1/4 de litre de nata i 100 grams de sucre, i ho posem a bullir.
Mentrestant, dissolem un sobre per fer quallada en 125 mililitres de llet i ho afegim a l'olla quan el contingut d'aquesta hagi començat a bullir; esperem que torni a arrencar el bull remenant sempre i ho apartem del foc.
S'aboquen tres quartes parts en un motlle quadrat (en aquest cas un tuper) i es reparteix melmelada per sobre (jo n'hi vaig posar de maduixa), s'acaba d'abocar la crema i es cobreix la superfície amb sobaos tallats ben fins, que en desmotllar es converteixen en la base del pastís.
L'endemà només vaig haver d'escalfar la base del motlle i tombar-lo, i guarnir el pastís, que és molt blanc, amb unes fruites vermelles, unes fulles de menta i uns dibuixos de caramel líquid.
La coca queda pendent per l'any vinent.

20 comentaris:

  1. Manel,

    Em sap greu que no hagis pogut trobar llardons a temps, però no cal que t'esperis a l'any que ve, perquè per Sant Pere també es poden fer coques, encara que no sigui festa.

    Segur que a la pastisseria de Castellterçol en tornaran a fer, però potser no tantes i et deixaran uns quants llardons per a tu.

    Bon dia de Sant Joan i fins aviat

    ResponElimina
  2. Con mi mal catalán, quiero entender que no cumplió tu espectativas? A mi me parece una receta fantastica...ay cuantas cosas se quedan sin publicar porqeu no eran lo que esperabamos...en fin. De todo se aprende y luego sale mejor y se parecia mas.
    Una abrazo Manel

    ResponElimina
  3. Ostres Manel, em sap molt greu que no trobessis els llardons; a mi em va passar un cop per Carnaval, i des de les hores, tinc una manera de tindre'n, i no val riure ehhh!!, en compro dos-cents grams i els poso al congelador embassat al vuit, i no ho diguis a ningú jejeje, queden collo..uts.!! i no en manquen, ja se que no es gaire puriste, però d´aquesta manera sempre en tinc.

    I en quant a lo de l´arrós, jo també m´apunto al sofregidet, i si el fa la mare, encara en llepo els dits. jeje.
    la coca la pots fer qualsevol dia,
    que per fer-la i menjar-la, dies en hi han, no et desmoralitzis, i el pastis fa molt bona pinta. Molts petons.

    ResponElimina
  4. Quin greu això dels llardons! Però una coca sempre bé de gust, o sigui que d'aquí uns dies, a tornar-ho a intentar
    Ester

    ResponElimina
  5. gràcies, glòria, de fet les coques comprades eren més bones que les que hagués fet jo, però em feia gràcia, mira, esperaré com dius a sant pere.
    fins aviat!

    su, no me extraña que no entendieras del todo el post, es que mezclo las tres recetas que aprendimos el jueves y son demasiadas cosas: la coca de chicharrones que no puede hacer y el arroz y el pastel que sí que hice. el arroz no me entusiasmó, pero el pastel es fácil de hacer y sale muy bueno.
    gracias como siempre por tu esfuerzo.

    ester, he comès un error imperdonable, i és que tenint uns blocs que porten un títol que va en el mateix sentit, i tenint dues filles que es diuen igual, encara no t'havia posat a la llista de blocs amics, però ja ho he arreglat.
    fins aviat!

    ResponElimina
  6. mome, seguiré el teu consell, perquè a tu les coques t'han quedat fantàstiques.
    i sobre l'arròs, estem d'acord, tant en el sofregit com que si el fa la mare sembla que surt més bo.
    fins aviat!

    ResponElimina
  7. Jo també sóc de la teua opinió: l'arròs, millor amb un brou de partida. La resta, com sempre, perfecte. Salutacions ;D

    ResponElimina
  8. Em sap greu això que expliques que et va passar amb els llardons, sobretot perquè em poso al teu lloc ja que no hi ha cosa que més m'em...pipi que fer una llarga cua per, al final, trobar-me amb un pam de nas per no haver-hi el que volia comprar.

    Completament d¡'acord amb el tema de l'arròs: Quan faig, per exemple, paella, ja que a casa només els agrada la de peix, SEMPRE hi tiro un fumet. A vegades, amb quatre crancs i quatre galeres, com aquell qui diu, li donen un gustet a l'arròs que de cap de els maneres li dóna l'aigua.

    ResponElimina
  9. enric, veig que amb això del brou i l'arròs som majoria, i me n'alegro.
    i per la coca, no pateixis, al finalles altres també eren bones, així, quan faci la de llardons, me la menjaré més de gust iamb més ganes.

    ResponElimina
  10. Sembla impossible que no poguessis trobar uns tristos 100g de llardons!
    La coca de llardons t'haurà quedat pendent pel proper compromís ;)
    Genial la imatge de cuinaracabat d'arribar de la bici, je je je, ja t'imagino amb culot a la cuina, picant la ceba i obrint les cloïsses... almens, les bambes amb els pedals automàtics sí te les vas trure, oi? Si no, ja t'imaagino clec clec clec, per la cuina amunt i avall :)
    A mi algun cop també m'ha passat: arribar d'escalar i posar-me a la cuina amb les mans plenes de magnesi encara!

    ResponElimina
  11. Ei Manel!
    Ja faràs la coca de llardons per una altra ocasió, tampoc cal que sigui Sant Joan o Sant Pere. A Mollet sempre podem recòrrer a l' Opencor o alguna altra botiga (oberta gairebé 24 hores - 365 dies) quan ens manca algun ingredient, de totes maneres crec que tampoc haguès trobat els llardons
    Olé el pastís de formatge, t'ha quedat fantàstic!

    ResponElimina
  12. Manel, disculpa pel que anem a dir, però hem rigut moltíssim llegint aquest post!! ja sé, que fa molta ràbia això de volguer cuinar i no tenir els ingredients, i fer cua i no trobar-ne però estaràs amb nosaltres que tot plegat és ben còmic no? a més, com diu la Gemma un cuiner amb culotte ha de ser digne de veure!
    ànims!

    ResponElimina
  13. francesc, la teva opinió, essent de país d'arròs, la valoro molt (i mésperquè coincideix amb la meva)

    gemma, això teu amb el magnesi és més perillós, perquè no sé si és gaire saludable.
    jo ho haig de fer molt sovint, posar-me a cuinar sense poder-me dutxar, però les sabates amb les cales sí que me les trec.

    rubén, gràcies pels ànims. també viag anar a alguns supermercats i o s'havien acabat o directament no tenen mai llardons. l'any vinent no em fumeran pas un altre cop.

    parella vermella, podeu riure de gust perquè jo també me'n ric, agafar-s'ho pel cantó dramàtic encara faria més riure. i les coques que vaig comprar eren excel·lents, el dia que pugeu anirem a cal miró i ja veureu que no només tenim bones botifarres.

    ResponElimina
  14. Aquests imprevistos acostumen a passar, no pateixis.
    Quan m'ha passat alguna cosa així, encara que la "festivitat" ja hagi passat no paro fins que compro l'ingredient i ho preparo. Recordo haver fet panellets de pinyons una setmana després de Tot sants...

    Ah! I l'arròs, mil vegades millor amb fumet de peix, per descomptat.

    Marta F.

    ResponElimina
  15. marta, per sant pere caurà la coca, sóc com tu, no podria esperar un any.
    sobre l'arròs veig que som una bona majoria que estem d'acord que no hi ha color.
    gràcies per la visita.

    ResponElimina
  16. manelllll
    quina lastima! una altre vegada, poc eviarte-les al menys 100gramets que amb aixo ja pots fer una coca maca, no t'ensembla? La meva, va a ser la primera vegada, pero escolte, nen, va a sortir impresionant!
    un petó

    ResponElimina
  17. astrid, ara sí que veig que estàs totalment integrada entre nosaltres, la coca de llardons n'és la prova!
    un altre petó

    ResponElimina
  18. Manel, quina pena que no poguessis fer la coca...Però segur que trobarà s una altre ocassió...
    L'arròs el vaig fer i m'agrada molt...però tambè penso que amb un brou de verdures, o inclús un de peix pot quedar boníssim.Avui ho probo amb verdures, sèpia i brou de peix, i amb arròs integral...quin atreviment, a veure que surt...jeje

    ResponElimina
  19. doncs acabo de veure el resultat de l'arròs verd amb sèpia i brou de peix i em sembla fantàstic, segur que no desmereix el de cloïsses.
    a mi m'encanta l'arròs, i el teu es veu de primera.

    ResponElimina
  20. Gràcies Manel, la veritat es que era boníiisim...però a mi es que m'encanta l'arròs de qualsevol manera, però en salat, en dolç no m'agrada..
    Gràcies per visitar el meu blog

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte