dissabte, 1 de novembre del 2008

què busca la gent als blocs de cuina? doncs... pollastre al forn

Ja he explicat aquí alguna vegada que el comptador de visites que tinc posat al final de la columna de la dreta d'aquest bloc no serveix només per comptar les vegades que entreu en aquesta pàgina, sinó que em subministra també informació molt útil sobre els països d'origen dels visitants, si vénen a través de l'enllaç d'alguna de les moltes pàgines amigues de la cuinagenerosa, o si arriben a través d'un navegador; en aquest cas em diu quin navegador fan servir i, molt important, quina paraula o seqüència és la que han escrit per arribar aquí.
Lògicament, en el primer lloc hi apareixen les cerques per "cuinar és generós", "cuinagenerosa", "cuina generosa" i altres variants amb més o menys accents. Són gent que sap que vol venir aquí i escriu el nom directament al google en lloc de buscar a les adreces d'interès o clicar un accés directe.
Aquest mes d'octubre, com vaig comentar dies enrere, vaig detectar gràcies al comptador de miarroba.com que cada dia arribava gent que buscava a internet informació sobre els bolets dits apagallums i receptes per cuinar-los, perquè havia publicat un divertiment en forma d'apagallums arrebossats.
Doncs bé, a banda de l'anècdota de la febre dels apagallums, i dels bolets en general, que aquest mes d'octubre s'ha notat especialment, en tots aquests mesos que fa que tinc el bloc la cerca que m'ha portat més visites, les paraules màgiques que més sovint escriu la gent a la finestreta del cercador quan té ganes de cuinar, no fan referència a l'esferificació adrianesca ni a la recepta per cuinar un foie trufat o un risotto amb un formatge exclusiu. No.
El que la gent busca és com fer pollastre al forn. Així, escrit tal qual: "pollastre al forn", un mes rere l'altre. Després de les cerques amb els diferents noms del bloc, sempre apareix en els dos o tres primers lloc, quan no directament en el primer. Aquest mes, que cada dia arribava gent buscant receptes de bolets, el pollastre al forn segueix al capdavant, només per darrera de la sopa de peix.
Posat a pensar en el motiu d'aquesta febre pel pollastre al forn, se m'acuden diverses hipòtesis. Una és, naturalment, la crisi, que fa que girem els ulls cap a un aliment assequible i sa, que sempre ha estat aquí, però que a vegades oblidem. A més, és una menja que permet múltiples preparacions, però això no explica perquè la gent busca majoritàriament receptes per fer-lo precisament al forn.
Vist des d'un altre punt de vista, els escriptors de blocs i de pàgines de cuina en general potser ens hauríem de replantejar una mica això que fem. Jo sóc una mica malalt de cuina, difícilment m'aturaria gaire estona davant d'un pollastre al forn, perquè busco coses noves que no hagi provat o que no sàpiga fer, miro què fan uns i altres, i penso que els visitants del meu bloc deuen actuar igual. Però, i si estem equivocats? I si vivim en un món imaginari lluny del qual la gent que no mira els blocs per vici, sinó perquè no sap cuinar i vol sortir del pas a l'hora de fer el dinar, només està interessada en la manera més ràpida i senzilla de fer el pollastre al forn?
No ho sé, hi hauré de donar unes quantes voltes més i agrairé qualsevol reflexió que pugueu aportar perquè, més enllà de l'anècdota, crec que és un tema força interessant sobre el qual faríem bé tots de pensar-hi una estona.
D'una altra banda, i ara que hi estic posat, deixeu-me agrair-vos la vostra companyia i assiduïtat que ha fet que aquest mes d'octubre hagin passat per aquí mil visitants més que el mes passat. Tres mil visitants, que han entrat sis mil vegades al bloc, i més de cent cada dia durant les darreres setmanes, em semblen unes xifres enormes per un projecte que ja he explicat que va sortir una mica per casualitat i que no passava de ser un divertiment alhora que un repte amb mi mateix que m'obligava a mantenir una disciplina en el treball que havia perdut una mica després de molts mesos dedicat a recuperar-me de dos accidents que m'havien deixat massa centrat en el meu estat físic.
Aquest increment de visites m'obliga a esforçar-me més per no decebre les persones que arriben de cap i de nou ni aquelles que amb gran fidelitat passeu cada vegada que penjo algun article. No puc fer més que donar-vos les gràcies, i prometre que intentaré millorar una mica cada dia per respondre a aquesta confiança.
I com a regal per la vostra fidelitat, i per a tots aquests visitants ocasionals que busquen el mateix, se m'ha ocorregut deixar-vos aquest magnífic pollastre al forn que vaig cuinar al mes de maig. És un pollastre de pagès farcit, crec recordar, de prunes, orellanes i pinyons, regat segurament amb un vi ranci o amb conyac i una mica de brou, i acompanyat amb verdures, però la veritat és que no vaig escriure de seguida com el vaig fer i ara no ho recordo, de manera que no puc donar la recepta. Però la foto fa temps que la volia publicar, i aquí va, amb el meu més sincer agraïment.

15 comentaris:

  1. Oh!! Manel! Entre aquest pollastre de pagès i el conill... m'has fet emocionar!! Quina bona pinta! I quina gana m'has fet venir!! El dia que els americans decideixin menjar els conills en comptes de tenir-los pasturant pels jardins... saltaré d'alegria!

    ResponElimina
  2. Ei, Manel, això de mirar d'on ens arriben els visitants és tot un vici, oi? Nosaltres fa dies que ens fa el tonto i no podem mirar-ho, i no saps el 'mono' que tenim de poder fer el xarfarder dins l'ànima del bloc.

    És alucinant el que busca la gent, i és alucinant veure dels llocs més insospitats d'on arriben les visites.

    El teu pollastre és el mega pollastre farcit boníssim de Castellterçol, noi et felicitem, fas una cuin exquisida.

    petons amic.

    ResponElimina
  3. Ostres Manel quina pinta que té aquest pollastre! Et felicito!
    Per cert no sabia jo això del comptador! Potser me'l canvio...

    ResponElimina
  4. mercè, durant un viatge a cuba vam anar a cuba vam anar a petar a un restaurant que es deia més o menys "el conejo". es veu que el govern en va obrir uns quants perquè la gent s'aficionés a menjar aquesta carn, però la veritat és que no hi havia ningú, i van haver d'anar a buscar el cuiner perquè ens vingués a fer el dinar! suposo que a tot el continent deu passar igual, o sigui que paciència.

    ei, parella! sí que és viciós, això de mirar les visites, i a vegades fa molt riure llegir què escriu la gent als buscadors, frases del tipus "cena para doce para comer de pie", com si el google fos un servei de càtering!
    espero que l'esquena de la txell vagi millorant, tot i que per a mi és un plaer que feu repòs i tenir-vos cada dia aquí els primers (la mercè no val, que viu a l'altra banda de l'atlàntic).

    ruben, la veritat és que, com diuen els amics de la cuina vermella, aquesta mena de comptadors són un vici, perquè et pots passar el dia xafardejant per veure què, qui, com, quan i per què, però també són útils si no t'hi obsessiones.
    fins aviat!

    ResponElimina
  5. Manel, una de les raons per les quals vaig crear aquesta web, va ser per la gent del meu voltant que no li agrada massa cuinar ni complicar-se la vida a la cuina. Era una forma de demostrar que es pot fer cuina molt bona i senzilla. Per aíxò jo penjo receptes més elaborades, però normalment són receptes que qualsevol s'hi pot possar sense gaires complicacions. I la veritat es que una de les satisfacccions que tinc es quan veig que la gent cuina y comená a fer plats nous gràcies a les meves receptes.

    Núria

    ResponElimina
  6. Manel, facis risottos, pollastre al forn o apagallumns arrebossats, ja saps que jo et seguiré visitant!
    Això sí, et confesso que sento debilitat per les receptes dolces que fas amb la Lara je je je...

    ResponElimina
  7. Ei, Manel, miraré el meu rastrejador de visites, a veure quines són les entrades més solicitades. Has fet que m'entri la curiositat.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. núria, amb la passió que hi poses, no m'estranya que engresquis la gent a cuinar. per cert, et vam posar falta dijous.
    fins aviat.

    gemma, moltes gràcies, dolça, precisament acabem de fer panellets per una trobada amb amics de demà i els penjo tot seguit. un petó.

    dolça, només és una curiositat, però està bé saber què busca la gent quan ve, la llàstima és no saber què pensa quan se'n va.
    una abraçada.

    ResponElimina
  9. Manel, ja m'imagino que m'heu possat falta..ja em diràs quin es el càstic!! La meva companya de feina, no para de fer receptes noves, desde que seiem juntes...jejeje

    Estic desitjant veure els panellets.

    Núria

    ResponElimina
  10. núria, els panellets ja estan penjats, i la pena per l'absència de dijous serà... ja ens la pensarem i l'aplicarem en la trobada de món sant benet.

    ResponElimina
  11. No sé que li passa al meu blog, que no m'actualitza les entrades del blogs favorits...El cástic, estic disposada a complir-lo..espero que no sigui pujar a Sant Benet de genolls, que no estic preparada...jajaja

    Núria

    ResponElimina
  12. A mi també m'agrada descobrir noves receptes als blocs, però tot i així, crec que als blocs hi caben tota mena de receptes, des de les més complicades a les més senzilles.

    Jo, per exemple, vaig trobar una recepta de marmitako, i l'autora del bloc comentava en el post que no sabia si fora interessant posar-la, ja que es tractava d'una recpeta molt senzilla. Doncs bé, jo no n'havia fet mai, i sí que és cert que és senzillíssima, i l'he repetit vàries vegades, però la desconeixia del tot, i com que sé que tothom que penja als blocs les seves receptes és perquè les ha provat i sortiran bé, quan la vaig fer per primer cop vaig anar molt sobre segur.

    I no treballis tant, que no et puc seguir!!! :))

    ResponElimina
  13. enric, m'alegre tornar-te a veure per aquí, com a la núria, et vam posar falta dijous.
    això que dius és veritat, jo també recorro als blocs quan necessito una informació contrastada, però el cert és que tots mirem de penjar allò que fa més goig i pot cridar més l'atenció, i ben pocs n'hi ha que posin la verdura bullida dels dies de cada dia, tot i que hi ha gent que la busca, que també ho tinc comprovat.
    en fi, jo miro d'alternar les dues coses perquè tots els que veniu trobeu quelcom d'interès.
    ah! lamento que no em puguis seguir, ja afluixaré, però és que aquests dies, com que estic lesionat i no puc sortir amb bici i plou tot el dia, què vols que faci...

    ResponElimina
  14. Jajaja, arribo tard a veure el post i m'ha cridat molt l'atenció, apart de fer-me pensar. Em sembla que em donarà per escriure a mi sobre el tema... A mi el que em meravella són les coses estranyes que porten a la gent al meu. El post que triomfa és un que es deia "trucs de màgia" en el que explicava receptes curtes. Es veu que hi ha molt de fan de l'ilusionisme!

    ResponElimina
  15. mar, pocs dies abans d'aquest post en vaig escriure un altre que es deia "febre apagallums" perquè des que un dia vaig publicar un article explicant que, per diversió, havia fet apagallums (un bolet) arrebossats, cada dia tinc moltes visites de gent que busca informació o receptes dels ditxosos apagallums, un bolet del qual abans gairebé ni havia sentit a parlar.
    i des que vaig fer aquest post, és a dir, durant aquest mes de novembre, la febre no ha minvat, sinó que ha anat en augment.
    realment, seria llarg intentar esbrinar què porta la gent a les nostres pàgines.
    en qualsevol cas, jo t'agraeixo molt que hagis passat per aquesta.
    fins avia :D

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte